EINES 2.0: EL GLIFFY

L’arribada de la web 2.0, amb totes les innovacions que aquesta suposa, ha donat peu a la creació de gran quantitat d’aplicacions i programes d’ús en línea. Aquest és el cas del Gliffy, un lloc web en el qual trobem un programa de disseny de diagrames, organigrames i altres esquemes gràfics.

Avui en dia aquests són elements molt populars i útils en gran quantitat de feines i oficis, sobretot en aquells relacionats amb el món de la informàtica i les noves tecnologies, l’ús dels quals permet sintetitzar i/o organitzar idees, processos o altres informacions. Així doncs, amb aquest l’usuari és capaç de crear tot tipus d’esquemes gràfics, tant de simples com de complexos, amb un toc professional.

Actualment, comptem amb una gran quantitat de programes que ens ofereixen aquest mateix servei, entre els quals l’aplicació Gliffy destaca per la seva característica d’alternativa en línea. D’aquesta manera, aquesta aplicació és ideal per a estudiants o usuaris que en vulguin fer un ús eventual, ja que al poder-se utilitzar en línea ens evita una instal·lació que ocuparia espai en el disc dur de l’ordinador. Un altre avantatge que es destaca és el fet que compta amb un disseny molt intuïtiu i fàcil d’utilitzar, cosa que beneficia sobretot a aquells usuaris que no estiguin acostumats a utilitzar aquesta mena de programes.

Per a començar a dissenyar un diagrama, tant sols cal seleccionar un gràfic des de la barra d’eines i arrossegar-lo a l’espai de disseny. Un cop allà, es pot moure fàcilment amb el ratolí i s’hi pot afegir text, connectors i tot el que ens sigui necessari. A més, també tenim la opció de compartir-lo amb d’altres usuaris del programa, de manera que més d’una persona pugui treballar sobre el mateix diagrama a temps real. Els projectes realitzats en el programa es poden exportar a formats JPG i PNG.

Per últim, cal destacar que se’n pot fer ús registrant-se com a usuari o sense registrar-se: l’avantatge del registre és que tens la opció de guardar els teus projectes i editar-los més tard, en cas contrari, només estàs autoritzat a imprimir els projectes que hagis acabat. També s’ha de tenir en compte que se’n pot disposar gratuïtament durant un període de trenta dies, després del qual si es vol seguir utilitzant totes les funcions d’aquest servei s’ha de pagar una quota mensual.

Aquest és un exemple de diagrama creat amb el Gliffy, el qual representa l’estructura de la presentació oral feta en grup que és l’avaluació final del primer trimestre. Amb el meu grup treballem el tema de les Rondalles i hem decidit centrar-nos en explicar la seva recol·lecció, la qual ha estat sempre duta a terme pels folkloristes.

COMPARTIR AMB LA WEB 2.0

El Web 2.0 es una actitud y no precisamente una tecnología. La actitud con la que debemos trabajar para desarrollar en Internet. 

Maestros del web

Tots som conscients que el món en el que vivim es troba en continu canvi i moviment. Aquest moviment i evolució són encara més presents en el món de les noves tecnologies, i en concret, a Internet. Així doncs, veiem com en aquest món on-line apareixen constantment gran quantitat de novetats la durada de les quals és ben curta, ja que tot passa de moda a una velocitat increïble.

En aquest context neix la web 2.0 com un model evolucionat de l’antiga web 1.0, que ha estat ràpidament desbancada per aquest nou concepte. Però quin és, exactament, el gran canvi que ens ofereix aquest nou tipus de web? Observem com la tradicional web 1.0 era un sistema estàtic en el qual a l’usuari tant sols se li permetia de buscar i llegir una informació penjada a la xarxa per un determinat autor. En la nova web 2.0, però, se li obre un nou univers de possibilitats a l’usuari que navega per la xarxa, oferint-li la capacitat de poder crear altres continguts o informacions i compartir-los. Aquest nou concepte ara permet buscar, crear, compartir i interactuar on-line.

Així doncs, i remetent-nos a les paraules del Dr. Pere Marquès Graells (2007) : “Con el término Web 2.0, subrayamos un cambio de paradigma sobre la concepción de Internet y sus funcionalidades, que ahora abandonan su marcada unidireccionalidad y se orientan más a facilitar la máxima interacción entre los usuarios y el desarrollo de redes sociales (tecnologías sociales) donde puedan expresarse y opinar, buscar y recibir información de interés, colaborar y crear conocimiento (conocimiento social), compartir contenidos.”

Mapa mental de Markus Angermeier que exemplifica la relació de la web 2.0 amb altres conceptes.

Aquesta nova web vingué acompanyada d’un seguit d’aplicacions que, tecnològicament són serveis d’Internet, per la qual cosa no cal tenir instal·lat un software client específic en l’ordinador per a fer-ne ús. Per tant, la plataforma en la qual treballem és la pròpia pàgina web. A més, el que mou Internet és la pròpia informació i la manera com aquesta circula per la xarxa, i tots els elements d’aquesta xarxa es mouen en base a una arquitectura de participació.

La innovació en aquestes aplicacions es basa en el mateix concepte d’interacció, l’objectiu de les quals és permetre a l’usuari compartir senzilla i ràpidament tots els continguts que desitgi.

Aquestes es poden classificar segons la informació que contenen i la manera en que permeten compartir-la:

• Blogs: es tracta d’espais web personals en els quals els seus autors publiquen cronològicament un seguit de notícies o articles en forma d’entrades o post, en els quals poden adjuntar-hi una gran varietat de recursos i complements com imatges, vídeos o links. A més, els lectors poden escriure i publicar comentaris en el mateix blog en relació als temes dels articles publicats. Servidors: Blogosfera, Blogger.

• Wikis: són espais web corporatius on un conjunt de persones elaboren i publiquen continguts. Aquests s’organitzen mitjançant una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral. Els continguts ja publicats i a la vista poden ser modificats per qualsevol usuari fàcilment, i per aquest motiu aquest tipus de webs solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors, així com també faciliten la realització de còpies de seguretat. Servidors: Wikipedia.

• Entorns per a compartir recursos: aquests ens permeten emmagatzemar recursos on-line, així com compartir-los i visualitzar-los quan ens convingui. A continuació destaquem alguns dels més destacats:  

§  Documents: Dropbox, Hotmail, Gmail, Google Docs.

§  Vídeos: Podcast, YouTube.

§  Presentacions: SlideShare.

§  Fotografies: Flickr.

§  Calendaris: Zoho Calendar.

§  Plataformes educatives: ens en proposen unes quantes aquí.

§  Aules virtuals: Moodle.

§  Xarxes socials: Facebook, Myspace, Twitter, Second Life.

I per últim, relacionant aquest tema amb l’educació, destaquem les possibles implicacions educatives que ens proporciona aquesta nova web 2.0, altra cop de la mà del Dr. Pere Marquès Graells (2007): 

Ø Constituye un espacio social horizontal y rico en fuentes de información (red social donde el conocimiento no está cerrado) que supone una alternativa a la jerarquización y unidirecionalidad tradicional de los entornos formativos. Implica nuevos roles para profesores y alumnos orientados al trabajo autónomo y colaborativo, crítico y creativo, la expresión personal, investigar y compartir recursos, crear conocimiento y aprender...

Ø   Sus fuentes de información (aunque no todas fiables) y canales de comunicación facilitan un aprendizaje más autónomo y permiten una mayor participación en las actividades grupales, que suele aumentar el interés y la motivación de los estudiantes.

Ø  Con sus aplicaciones de edición profesores y estudiantes pueden elaborar fácilmente materiales de manera individual o grupal, compartirlos y someternos a los comentarios de los lectores.

Ø Proporciona espacios on-line para el almacenamiento, clasificación y publicación/difusión de contenidos textuales y audiovisuales, a los que luego todos podrán acceder.

Ø  Facilita la realización de nuevas actividades de aprendizaje y de evaluación y la creación de redes de aprendizaje.

Ø  Se desarrollan y mejoran las competencias digitales, desde la búsqueda y selección de información y su proceso para convertirla en conocimiento, hasta su publicación y transmisión por diversos soportes.

Ø  Proporciona entornos para el desarrollo de redes de centros y profesores donde reflexionar sobre los temas educativos, ayudarse y elaborar y compartir recursos. 

LA TECNOLOGIA EN L'EDUCACIÓ

Explica-m'ho i ho oblidaré, 

ensenya-m'ho i ho recordaré,

 fes-me participar i ho entendré. 

 Francesco Tonucci

Avui en dia sembla ser que és molt normal la presència i ús d'eines tecnòlogiques en l'àmbit de l'educació. En les aules de qualsevol centre educatiu podem trobar ordinadors, sistemes de projecció, pissarres digitals... Una gran varietat de recursos l'utilització dels quals ja s'inclou en el pla docent de qualsevol assignatura. 

Així doncs, podem observar la gran relació que s'estableix entre l'educació i la tecnologia. En aquest àmbit, apareixen les TIC (Tecnologies de l'informació i la comunicació) i les TAC (Tecnologies de l'aprenentatge i el coneixement), com a paraules clau d'ús freqüent. Referint-nos a la relació entre aquestes TIC i l'educació, que és l'àmbit que ens interessa, és interessant la reflexió extreta de la web www.selva.cat :

 "Les TIC han generat i alhora són producte d’una nova manera d’entendre l’aprenentatge i compartir el coneixement. El món de les escoles, dels més petits al més grans, s’adapta progressivament a les TIC i a les noves necessitats de professors i alumnes.

D’una banda, els alumnes formen part ja d’una de les primeres generacions alfabetitzades tecnològicament des de menuts, i d’altra, els professors veuen com el coneixement s’expandeix sense límits a través de noves eines i metodologies basades en les TIC. "

Però què són exactament? I quina diferència hi ha entre elles?

Podem trobar respostes en un article interessant del blog Recursos TIC pel mestr@:

"Ja fa un temps que TIC i TAC comparteixen denominació per anomenar les noves tecnologies i ho sentim a les nostres escoles. La gent pregunta si és TIC o TAC i perquè ara s’anomena d’aquesta manera. No és que ara es diguin de dos maneres diferents, el fet és que encara s’utilitza el terme TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i es comença a utilitzar el terme TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement). Però d’on venen aquests dos sigles?

TIC: Segons el que trobem a la viquipèdia (TIC) relatiu a les tecnologies de la informació i la comunicació,”agrupen els elements i les tècniques utilitzades en el tractament i la transmissió de les informacions, principalment d'informàtica, internet i telecomunicacions“. Aquestes tecnologies tenen la finalitat de millorar la vida de la gent dins un entorn. Així doncs les noves tecnologies a l’aula són un recurs que ens faran molt més fàcil la tasca i ens ampliarà les possibilitats de tot el que fem, donat el potencial del que disposen i el fàcil accès a la informació que ens donen.

TAC: Segons el que trobem a la viquipèdia (TAC) les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement es pot entendre com una visió de les TIC des de l’escola. Es tracta de posar les tecnologies al servei d’una millora en els processos d’ensenyament – aprenentatge, d’avaluació i d’organització, que de forma quotidiana es desenvolupen a l’entorn, al centre i a l’aula. L’ús que se’n faci d’aquestes tecnologies i del seu potencial com a agents de canvi metodològic, permetrà discernir i identificar aquelles actuacions més significatives i innovadores des del punt de vista educatiu. Així doncs podem entendre que les Tecnologies de la Informació i la Comunicació són les que guien l’aprenentatge.

Llavors direm que les “antigues” TIC són un mitjà d’aprenentatge cap el coneixement i ja no són un complement com fa uns anys. Ara el podem considerar un element actiu d’aprenentatge i de coneixement. Pel que fa a dir-li TIC o TAC, recursosticmestre considera que són complementaris i per tant poden conviure perfectament, la qual cosa vol dir que nosaltres continuarem dient TIC o TAC segons s’escau. El més important no és com ho anomenem, el més important és quin ús en fem i que els nostres alumnes en treguin el màxim profit possible per dir com hem dit anteriorment que són un element actiu a la vegada que emergeix de manera molt ràpida substituint elements tradicionals de l’aula de sempre. La clau d’un bon funcionament com sempre diem, és una bona predisposició i una bona competència per part del professor. Una bona predisposició amb el temps porta a una bona competència conjuntament amb la gran oferta de cursos del departament en el tractament i ús de les TIC i les TAC."

Així doncs, sembla que l'implantació d'aquests nous recursos és una gran ajuda per al mestre. Aquest, a més, al exercir una professió de caire social cal que dugui a terme un procés d'aprenentatge continu i s'adapti a les noves tècniques d'aprenentatge i docència que vagin apareixent a les aules.

Per últim, afegeixo un vídeo que reflecteix les avantatges de la implantació d'aquests recursos a l'aula, el propòsit del qual és incrementar-ne el seu ús.

“Penso que l’educació no es pot reduir a la tècnica, però que sense ella no es fa educació. No és possible, des del meu punt de vista, començar un nou segle sense acabar aquest. Crec  que l’ús d’ordinadors en el procés d’ensenyamentaprenentatge, en lloc reduir, pot expandir la capacitat crítica i creativa dels nostres nenes i nenes. Depèn de qui els fa servir, a favor de què i, de qui i per a què…” 
                                                                                                                           Paulo Freire