Els plans, els
angles i els moviments de la càmera
En quant als
plans utilitzats destaquem una majoria de plans mitjans (es tendeix a mostrar
als personatges del cap a la cintura més o menys) i de primers plans (es
remarca molt l’expressió facial d’aquests per mostrar les seves emocions, part
molt important de la pel·lícula). D’angles, s’utilitzen sobretot l’angle normal
(a l’alçada dels ulls del personatge), el contrapicat (des de baix, per
reforçar el valor expressiu d’algunes escenes) i el picat (des de dalt,
sobretot per emfatitzar la inferioritat i submissió obligada d’alumnes i del
propi Mathieu davant del director).
Per altra
banda, en quant als moviments de la càmera, destaquem la presència majoritària
de travellings, fosses (sobretot fosses a negre) i encadenats. A més, també hi
podem trobar una gran quantitat de zooms. Aquests recursos aconsegueixen donar
una aparença lligada i fluida a la història, a més d’un dinamisme suau
(sobretot en les escenes en que el cor canta: se succeïxen una sèrie d’imatges
seguint el ritme i la melodia de la música).
El so i la
música
Destaquem que
com en la majoria de les pel·lícules tenen una gran importància els diàlegs
entre els personatges, però que a nivell de so, també hi trobem un ús força
important de la veu en off. Aquesta està emprada a l’inici i al final de la
pel·lícula per a contextualitzar l’espectador ja que hi trobem un narrador que
ens explica les coses; així com també en alguns moments de l’acció en els quals
és el propi Mathieu qui ens parla dels avenços del cor i dels seus pensaments
personals.
Tot i això, el
més destacat en aquest àmbit és la famosa banda sonora. Aquesta juga un paper
molt important ja que fa de fil conductor de la pel·lícula al mostrar-nos
l’evolució dels infants, alhora que també és el contrapunt de l’entorn hostil i
amenaçador que rodeja l’internat. Aquesta és una banda sonora original, és a dir,
que va ser creada especialment per aquesta pel·lícula.
L’il·luminació
En general la
llum que s’utilitza és suau, és a dir, quasi no provoca ombres ni ressalta res
en particular al llarg de tot el film. Podem afirmar que s’usa aquest tipus de
llum per un motiu molt clar: es pretén que l’espectador es centri en la trama i
no en els detalls.
Parlant més a
fons sobre aquesta llum, observem com al principi es tracta d’una il·luminació amb
unes tonalitats més aviats grises o blaves que reflecteixen l’ambient tens i
negatiu de l’internat, però poc a poc a mida que la vida dels infants i d’en
Mathieu va canviant, la tonalitat de la llum va agafant tons més càlids que ens
indiquen que l’ambient en el que viuen cada vegada és millor i més feliç.
Les línies de la imatge
En les
diferents imatges de la pel·lícula, i sobretot en aquelles en les que es mostra
l’interior de l’internat, en tots els fons darrere dels personatges hi trobem
presents una gran quantitat de línies rectes tant horitzontals com verticals.
Es tracta d’un
tipus d’imatges que s’anomenen estàtiques, i destaquem com aquestes línies tant
marcades transmeten a l’espectador una sensació de rectitud i formalitat; en el
qual les línies verticals tenen un paper molt important ja que transmeten una
sensació d’estrenyiment que cohibeix. Tots aquests elements poden ser també una
exteriorització del mateix model educatiu establert a l’internat: extremadament
quadrat, sever i inflexible.
Per a completar l'anàlisi que s'ha fet, finalment adjunto aquest vídeo creat amb el propi Movie Maker que exemplifica les explicacions abans descrites sobre l’anàlisi del llenguatge audiovisual de la pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada