MOVIE MAKER: COMENCEM TREBALLANT LES TRANSICIONS

Després de treballar amb més o menys profunditat els diferents elements del llenguatge audiovisual amb l’objectiu d’aprendre a analitzar una imatge i sobretot una seqüència filmada, és l’hora de familiaritzar-se amb un editor de vídeo i aprendre a modificar un curtmetratge o film o a crear-ne un. Per a aquesta finalitat, s’ha triat de treballar un editor bastant senzill i molt intuïtiu d’utilitzar: el Windiws Movie Maker, el qual també compta amb l’afegit que és gratuït.

Així doncs, el primer tema que destaquem per tenir una major complexitat és el món de les transicions. Aquestes són els efectes que es poden afegir per a que el canvi d’una escena a una altra sigui més suau o tingui un efecte determinat, normalment de continuïtat. Mitjançant les transicions, però, també podem expressar moltes altres coses. Per exemple, si l’espectador veu una imatge que representa la façana d’una casa i després, amb una transició adequada que expressi continuïtat, es mostra l’interior  d’una habitació, l’espectador tendirà a pensar que l’acció ha passat a desenvolupar-se a l’interior de l’edifici que havia vist abans.

Cal dir, també, que s’ha d’anar molt en compte amb l’ús de transicions ja que és important que la tria d’aquestes sigui adequada i només s’usin quan és necessari o està justificat. D’aquesta manera s’evita de sobrecarregar l’espectador amb masses transicions i efectes que poden tenir un efecte molt contraproduent.

Per a entendre millor tota aquesta nova dimensió de les transicions, a continuació farem un anàlisi de les transicions usades en el vídeo que es mostra a continuació en el qual destaquem que se’n fa un ús bastant forçat i una mica abusiu, ja que el que pretén és que aquestes es mostrin perfectament clares.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=7bWZ84SHfww

El vídeo comença amb la imatge d’un noi que, tot vestit de negre, s’acosta caminant a la càmera fins que queda tant a prop que tant sols es pot veure el color de la samarreta i es dóna pas a una transició anomenada “Fosa a negre” ja que es dóna pas a una imatge completament negre que enllaça aquesta acció amb una altra que no té res a veure ja que el noi no és el mateix i la nova imatge està plena de color i llum natural. Aquesta transició no té massa sentit, ja que al donar aquesta sensació de continuïtat sembla que l’acció que la segueix hagi de tenir alguna cosa a veure amb l’anterior i no és així.

La segona transició que destaquem és un “Barrido”, és a dir que es mostra una primera imatge que es va com arrossegant per tota la pantalla i d’aquesta manera dóna pas a una segona imatge utilitzant enmig de les dues una figura de pedra blanca com a pas intermedi entre aquestes. En aquest cas, aquesta transició sí que podria tenir sentit ja que sembla que expressa que les dues accions que es mostren s’estan desenvolupant al mateix temps però en llocs diferents.

La següent transició a destacar és l’anomenada “Tall en sec”. Aquest és un tipus de transició que es caracteritza pel canvi d’un pla o una acció a un altre sense cap element intermedi que faci la funció d’unió entre els dos.

Més tard, destaquem també una transició en la qual la primera imatge es va desenfocant mentre la següent imatge apareix progressivament. Aquest tipus de transició és l’anomenada “Encadenament”, i en el cas d’aquest curtmetratge fa la funció de mostrar el que el personatge desitjaria en aquell moment: un entrepà, ja que té gana. Per tant, aquesta transició sí que està justificada i ajuda a entendre el significat de les imatges.

La cinquena transició és una altre “Fosa” inversa i en aquest cas en color blanc, en la qual la segona imatge que es vol mostrar apareix progressivament partint d’aquest color. Aquesta imatge és l’acció del noi d’anar cap a un restaurant, una acció fruit del seu desig de menjar-se un entrepà. Trobem que no és una transició necessària, ja que es podria passar d’una escena a l’altre amb un simple tall.

L’última transició que observem és una “Cortina lateral”, que serveix per a passar d’un pla al següent tancant la primera imatge i obrint-se altre cop quan apareix la següent. Aquesta, doncs, ens serveix per a passar de l’interior de l’edifici on es troba al noi al seu exterior però destaquem que no és del tot necessària.

Finalment, es torna a destacar l’ús abusiu de transicions en el vídeo ja que moltes d’aquestes semblen posades amb calçador i no responen a un objectiu clar de transmetre cap missatge o sensació important pel desenvolupament del curtmetratge a l’espectador.