Bé, cal destacar
que el ritme es troba estretament relacionat amb la durada material dels plans
i no amb el que passa al film. El que el defineix, per tant, són els talls
durant els plans. D’aquest manera, els plans amb una durada major doten a la
pel·lícula d’un ritme lent amb el qual es poden transmetre a l’espectador
sensacions d’avorriment o monotonia; mentre que els plans amb una durada més
curta creen un ritme ràpid amb el qual es transmet agilitat, esforç, impressió
de gran activitat... D’aquesta manera, diferenciem entre dos tipus de ritme
bàsics:
- Ritme dinàmic: en aquest tipus de ritme trobem una gran quantitat de plans de durada curta.
- Ritme suau: en aquest destaca l’existència de ments plans que duren més en el temps. En aquests hi ha més informació per captar, i per tant, són més llargs.
El ritme també té
en compte la grandària o escala dels plans, ja que per a la correcta
assimilació de tots els elements per part del públic es necessita que els plans
generals siguin més llargs que, per exemple, els primers plans. Per últim,
també està condicionat al tema i al dramatisme de les escenes. Per exemple, una
successió de primers plans produirà un ritme de gran tensió dramàtica. Els
moviments de la càmera, a més, també contribueixen a crear dins d’un pla un moviment
que potser la mateixa escena no té.
En aquest cas,
destaquem tres classes de ritme diferents:
- Ritme analític: és un ritme de tipus dinàmic en el qual trobem una gran quantitat de plans curts de duració, però també curts en quant a l’escala. Es tradueix en dinamisme, dramatisme...
- Ritme sintètic: és el contrari de l’anterior. Destaca per tenir menys plans però més llargs.
- Ritme ‘in crescendo’: està format per plans que poden ser cada vegada més breus per a expressar tensió i dramatisme, o cada vegada més llargs per a expressar relaxació i serenitat.
- Ritme arrítmic: destaca per ser una mescla entre un ritme analític i un ritme sintètic. Els plans són breus o llargs, sense tonalitat especial, i a vegades canvien sobtadament per a expressar i aportar sorpresa a l’espectador.
A continuació,
analitzarem aquest anunci del perfum “Just” de la marca Cavalli. En aquest,
trobem clarament un ritme que és clarament dinàmic ja que l’anunci es composa d’una
gran quantitat de plans que es reprodueixen a gran velocitat. Si ens hi fixem
més, però, podem afirmar que es tracta també d’un ritme ‘in crescendo’, ja que
encara que al principi del curtmetratge els plans ja són molt ràpids, la
rapidesa va augmentant a mida que avança l’anunci i els plans es van escurçant.
Aquest augment és paral·lel a la sensació d’excitació dels dos protagonistes de
l’anunci, que amb l’ajuda del perfum que es posa la model, no es poden resistir
i es besen cada vegada més apassionadament. Hi ha un moment de la pel·lícula,
però, en el qual amb el primer petó que es donen els dos models el ritme es
torna més lent durant un petit instant. En aquest sentit, podríem considerar
que es podria tractar també d’un ritme lleugerament arrítmic ja que barreja
plans molt curts i ràpids amb un parell de plans més llargs. Però la presència
d’aquests últims és tant petita que el considerarem més un ritme ‘in crescendo’,
ja que és el que més destaca al llarg de tot l’anunci. Per últim, cal recordar
com el ritme és un element més amb el qual es transmet el missatge i el desig
de comprar el perfum, i tal i com s’ha explicat abans és important veure el paral·lelisme
entre aquest missatge i el ritme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada