EL SO I LA MÚSICA

El so és un dels elements que més destaquen en la realització de qualsevol film, i un clar exemple d’això és la gran quantitat de premis que s’entreguen any rere any a les pel·lícules amb les millors bandes sonores. Aquest element, fàcilment perceptible per l’espectador, és clau a l’hora de transmetre-li el missatge al voltant del qual gira qualsevol pel·lícula. Encara que la banda sonora tècnicament engloba totes les diferents manifestacions del so en una pel·lícula, normalment es refereix tant sols a una melodia de fons. Per tant, cal conèixer més a fons aquest altre component del llenguatge audiovisual.

Ja tant sols la paraula audiovisual ens pot donar una pista de l’ importància que aquest <<audio>> té en qualsevol film o curtmetratge. La qualitat d’aquest, com ja s’ha destacat, és àmpliament reconeguda. Però quins són els elements que el conformen?

Des d’aquesta perspectiva, en destaquem quatre:

• La música o banda sonora: excepte en els musicals o biografies de compositors en els quals n’és la protagonista, normalment la música apareix com a complement de les imatges. Pot tractar-se de diferents tipus de banda sonora, però en destacarem la banda sonora original, que és la que es crea especialment per a una pel·lícula en concret. Dins d’aquesta a vegades hi apareix el que se’n diu un Leiv motiv, un so o melodia concret que va apareixent al llarg de tot el film i que a vegades es pot identificar amb algun personatge d’aquest. Un clar exemple seria, en la saga d’Star Wars la melodia de la Marxa Imperial que s’escolta cada vegada que apareix o es fa referència al personatge Dar Wader.
• Els efectes sonors: aquests són sorolls que acompanyen les imatges per tal de reforçar-ne el missatge en un moment concret i facilitar la comprensió de l’acció que es desenvolupa.
• La veu: el més habitual és l’ús del diàleg articulat que deriva de la presència física d’uns actors o actrius que mantenen una conversa. No cal oblidar, però, altre recursos àmpliament utilitzats com la veu en off. Aquest, permet donar una informació a l’espectador que la imatge no ens permet transmetre per si sola (en aquest cas sol adquirir el paper de narrador) o escoltar la veu interior d’un personatge. Cal dir, a més a més, que sol conferir un toc poètic a la imatge. La paraula també és present en les lletres dels musicals.
• El silenci: la pausa o absència de sons també és un element molt útil al qual es sol recórrer quan es vol condicionar una determinada situació, normalment per a transmetre un sentiment d’angoixa. D’aquesta manera, es destaca com s’utilitza sempre de manera dramàtica.

La funció de la música, per tant, és clara: serveix per a intensificar el significat de la imatge, anticipar alguna cosa que passarà... En definitiva, per a comunicar-se amb l’espectador de manera directa i eficaç per a que aquest pugui entendre perfectament el missatge de la pel·lícula.  

D’altra banda, ens cal també parlar del so real. Aquest, és un tipus de so el qual està format per tots els sons que produeixen els objectes i les persones que formen part de l’acció que es desenvolupa en el film. Cal dir també, però, que aquest no sempre és igual i en poden diferenciar una sèrie de tipus:

• El so documental: és el que prové d’algun aparell que apareix o s’escolta en una escena, i per tant, prové directament de la realitat dels personatges. Engloba tot el que emergeix de l’escena, i pot tractar-se d’una televisió, una ràdio, unes veus...
•  El so incidental: és el que exagera les característiques de la mateixa situació que es veu en pantalla, és a dir, una música que no prové de la mateixa escena. Dins d’aquest tipus, hi englobarem la banda sonora.

• El so sincrònic: és aquell que escoltem a la vegada que veiem una imatge, i per tant, són els sons que aquesta produeix.
• El so asincrònic: és el tipus de música que es posa a l’escena, però que no correspon a la imatge que es veu. És un tipus de so incidental, i sol correspondre a algun objecte o personatge que forma part del film però en aquell moment no forma part de la imatge. Per tant, podríem considerar que és contrari a l’escena mateixa i que busca sempre un efecte; un exemple podria ser mostrar imatges de guerra amb una música lenta i suau de fons.

Finalment, analitzarem la presència i tipus de so i música en aquest anunci de Dior. Durant tota l’estona hi trobem una música de fons que acompanya totes les accions de la protagonista i que evoluciona segons el que passa en pantalla. Primer, transmet pressa ja que la protagonista fa tard, després veiem com agafa més ritme ja que és el moment en el qual la protagonista es prepara i també es veuen unes quantes famoses que sembla que s’estan preparant també. Al final, la música puja de to i es torna encara més “canyera” ja que és el moment triomfal de la protagonista. Per tant, destaquem que aquest és un so incidental que es barreja en alguns moments amb sons de la pròpia escena com el soroll de les sabates de la protagonista quan corre i el dels flaixos de les càmeres. Per tant, també hi és present un so documental. Per últim, també apareixen unes quantes veus femenines que no paren de repetir el nom del perfum i de la marca: “Dior”, encara que el que més destaca és la música. Això és ben normal, ja que el que interessa és captar l’atenció de l’espectador i aquesta música compleix perfectament aquest objectiu.