Es pot afirmar que
l’angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista
i el del personatge o objecte que són fotografiats o filmats. D’aquesta manera,
l’angle de visió és un element que pot potenciar moltíssim el valor expressiu
de la presa.
A continuació
destaquem els tipus d’angles de la classificació convencional:
- Angle normal: la càmera està a l’alçada dels ulls del personatge o del punt mig de l’objecte que s’enfoca, i l’angle de la càmera és paral·lel al sòl. Aquest tipus d’angle acostuma a tenir un valor expressiu de normalitat.
- Angle picat: la càmera es situa per sobre del personatge o objecte enfocat. D’aquesta manera, aquest es veu des de dalt, i per tant, és important tenir en compte de no fer preses massa properes ja que tendeix a deformar la imatge. S’usa per a fer més petit el subjecte o objecte, per denotar inferioritat, submissió o aclaparament. També es pot fer servir per presentar millor un paisatge o una multitud.
- Angle contrapicat: la càmera es situa per sota del personatge o objecte enfocat. Aquesta angle reforça el valor expressiu i normalment transmet una sensació de poder i de força, engrandint i emfatitzant les característiques del personatge o objecte enfocat.
- Angle aberrant: la càmera s’inclina cap a un costat, en diagonal, per a enregistrar. És un angle normalment poc emprat que pot expressar inestabilitat, inquietud, inseguretat...
- Angle subjectiu: la càmera se situa a l’alçada del cap del personatge i vol donar la sensació que la càmera mostra el que veuen els ulls d’aquest.
- Angle zenital o picat perfecte: la càmera se situa completament per sobre del personatge en un angle perpendicular a 90 graus del terra, i enfoca de dalt a baix. És un angle bastant atípic que treu a l’espectador la referència de l’horitzó.
- Angle nadir, supina o contrapicat perfecte: es contraposa a l’anterior ja que es du a terme des del terra, des dels peus del personatge o objecte enfocat, de baix a dalt. D’aquesta manera, la càmera se situa completament per sota del personatge, també en un angle perpendicular.
Cal destacar com
sobretot els angles picats, contrapicats i aberrants emfatitzen l’enquadrament.
Així doncs, podem concloure que la substitució de l’angle normal per algun
altre tipus d’angle és una decisió que es pren al servei del missatge de la
pel·lícula, ja que té grans repercussions expressives.
A continuació, i
utilitzant el mateix anunci publicitari que en l’anterior entrada, procedirem a
analitzar els angles que hi predominen. Per a que
l’explicació sigui més entenedora, a continuació trobem algunes imatges
il·lustratives extretes del mateix anunci.

Angle picat Angle contrapicat

Angle normal


Angle picat Angle contrapicat

Angle normal
En aquest, doncs, destaquem la presència majoritària d’angles normals ja que el que interessa és que l’espectador es fixi en la roba que llueix la model. També hi trobem alguns angles picats que permeten centrar l’atenció en l’expressió ansiosa de la model que busca per tota la ciutat els rajos de llum que provenen del cel, els quals simbolitzen l’arribada de la primavera. Aquest tipus d’angles, per tant, també es troben al servei del missatge que es vol fer arribar, que seria l’arribada de la nova col·lecció primaveral de roba. Per últim, són rellevants els contrapicats que emfatitzen les peces de roba que vesteixen les models i els hi confereixen un aspecte atractiu i amb força; ja que el que volen reflectir és una dona bella i ideal a la qual la roba empodera. Queda clar que l’objectiu és fer que la gent cregui que vestint aquestes peces de roba es sentirà millor, és a dir, de crear la necessitat de comprar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada